jueves, 13 de diciembre de 2012

Cent anys de la Pedrera

L'emblemàtica edificació fruit de la creativitat de l'arquitecte Antoni Gaudí, commemora el seu centenari

Es van preparar una sèrie d'activitats que, a més de ser de caràcter festiu, van haver-hi diferents propostes culturals relacionades amb la singularitat de l'edifici.


L'acte el va organitzar La Fundació CatalunyaCaixa, i es va dur a terme el dissabte 1 de desembre.
Va començar amb una perfomance de dansa col·lectiva a les 17.00h. A les 21.00h la protagonista era la façana del mateix edifici on es van fer projeccions i danses sobre la seva superfície.
A més a més, el programa oferia:
  • exposició commemorativa del centenari
  • conferències
  • jornades de patrimoni
  • etc
LA PEDRERA, PATRIMONI MUNDIAL DE LA UNESCO
Aquest esdeveniment invita a preguntar-se què és realment la pedrera o, si més no, aprofundir en els nostres coneixements.
L'escultor Antoni Gaudí va concebir la Pedrera - o Casa Milà- com un espai modernista, i és potser un dels edificis de la època més coneguts arreu del món. 
L'edifici ha estat reconegut per la seva sigular i valor patrimonial i artístic Patrimoni Artístic de la Ciutat de Barcelona, declarat Monument Historicoartístic d'Interés Nacional del Govern espanyol i Bé Cultural del Patrimoni Mundial per la UNESCO.





La seva singularitat resideix, a primera vista en la seva façana: la seva estructura és irregular, ondulada: és d'un dinamisme especial, i curiosament concebut. Era la marca d'indentitat de l'artista, i va voler plasmar-la al seu exterior. 








La façana està composta de grans blocs de pedra calcària, i la funció dels seus elements sembla ser que és barrejar l'urbanisme amb la natura -els balcons, fets amb ferro, recorden a les plantes enrrebassades-. Es divideix en tres parts: el cos principal (amb sis pisos), els dos pisos de golfes i el terrat.

CARACTERÍSTIQUES FORMALS 
Es distingeixen tres espais principials, que tenen una particularitat pròpia:
  • Planta i exterior: l'edifici s'aguanta sobre pilars, el que permet la llibertat en els murs de càrrega i la distribució més oberta de les finestres de la façana. L'estrucutura està formada bàsicament de ferro, maó i pedra. L'interior està cuidadosament decorat perquè Gaudí tenia molt en compte l'estètica i la funcionalitat de cada racó. Ell mateix, amb l'ajuda dels seus ajudants, va dissenyar els sostres i els mobles, ondulants.
  • Façana: es tracta d'un revestiment de pedra que s'aguanten gràcies a l'estructura de ferro. Les fileres de balcons es subjecten gràcies a aquesta estructura, i s'intercalen cap endins i cap enfora, el que confereix un gran dinamisme. Les formes ondulants evoquen a la naturalesa: com si es tractessin d'unes aigües, una continuïtat natural de costes i massisos montanyosos, tot recordant el relleu propi del litoral.
  • Terrat: es tracta d'un terrat que s'inspira en formes màgiques i boscoses. En aquest espai es recopilen les xemeneies, enroscades i helicoïdals, que corresponen a cada apartament.
Es tracta d'una de les més important aportacions arquitectòniques del segle XIX, que s'anticipa a l'estètica  del XX. Va ser també l'última obra d'encàrrec de l'arquitecte. 
La singularitat és que Gaudí es va encarregar de cada detall, amb qüestions com l'estructura, la forma, el color i la textura, conceptes inseparables.