El meu dia a dia

PANENKA, el futbol que es llegeix

Desde el Juny de 2011, una visió novedosa de l'esport sorgeix gràcies a un projecte arriscat però revolucionari: la revista Panenka va treure el seu primer número i a tothom - inclús als seus creadors- va sorprende amb la seva acollida al mercat.

Tot va començar quan Aitor, el pare del projecte, va reunir a Roger i a Axel Torres -especialista en futbol internacional que treballa a Gol Televisión, Radio Marca i a la web del Marca- per presentar-lis una idea en ment. Pretenia mostrar en una revista, el rerefons del món de futbol que no té cabuda als medis actuals. El fet que en la situació crítica de la premsa esportiva en paper, el projecte semblava que faria aigües. Van decidir, però, seguir endavant.El primer acostament a l'audiència va ser a través de les xarxes socials.

Núm. 0 de la revista

Així ho van declarar els tres a la conferència realitzada a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB. I van deixar clars els objectius: el futbol com a excusa per fer periodisme -periodisme social-; diferenciació del producte pel fet que amb l'actual sobresaturació de mitjans - sobretot digitals- i subsistència; cultura futbolística a través d'una mirada alternativa, un enfocament atrevit; fugir dels interessos comercials; etc.

El nom va sorgir d'Antonin Panenka, jugador que va llançar un penal molt alt i que va deixar al porter vençut per la impossibilitat de la victòria. 

Tot i que el gremi periodístic era i és molt tancat, van acceptar i recolzar la idea, i no els van veure com uns competidors.

El seu disseny defuig dels vicis del periodisme esportiu, cuida el paper, abunda la fotografia, no té por al text, s'apropa a les sensacions d'un llibre -degut a la seva extensió- i estimula el paper del coleccionista.

''Panenka és una oportunitat creativa, no hi ha límits en l'escriptura i sí honestitat en el que es vol dir'' Axel Torres

Aporten informació sobre el finançament: existeix l'accionariat, la subscripció, la xarxa de llibreries, el tracte amb les marques publicitàries i les xarxes socials.

Panenka s'ha convertit en una revista mensual que ja pel seu disseny invita a conservar-la. A més, està adreçada a qualsevol públic -ja que els seus temes són d'interés general- i aporta un nou sentit informatiu, apropant noves perspectives que la gent hauria de conèixer i no de infravalorar.

*********************************************************************************

El periodisme de viatges

Compareixen a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB Eduardo Martínez, catedràtic de Geografia, i Eduard Tomàs, periodista resident a la Xina, per tal de mostrar el seu treball a les terres del Tíbet.

Treballen junts desde fa molt anys. Ara, ens presenten el seu últim llibre Más allá del Everest, que enregistra l'últim viatge dels ja habituals viatjants pel món: aquesta vegada, la seva pretenció era donar a conèixer els pobles perduts d'entre les muntanyes del Tíbet.

La conferència va tenir com a protagonista el documental que van realitzar un cop acabat el viatge, que recorria tots els camins que van descobrir junt amb els seus amics, en un viatge finançat per ells mateixos.
Els dos tenen la mateixa visió: l'objectiu de buscar indrets perduts i de donar-los a conèixer és per provocar a que es viatgi, a que es faci turisme de qualitat. Es tracta d'escriure per viatjar, i viatjar per escriure.

Com a equip, tenen una dinàmica bàsica: Ricard Tomás s'encarrega del treball terrenal: de les relacions amb la gent, de la documentació i els possibles problemes que es presentin, de treballar la regió...per tal de tenir el terreny ''trepitjat''. Martínez, en canvi, s'encarrega del treball bibliogràfic: documentació sobre la zona, estudi, recopilació d'informació precisa i variada, la geografa, etc.

Per viatjar s'ha d'obrir la ment: s'han de tenir ganes, un esperit aventurer, moltes hores de preparació i experiència. I no cal anar-se molt lluny: al nostre voltant hi ha moltes coses interessants, més del que ens pensem.

Gràcies a la presentació, es descobreix davant dels nostres ulls un Tíbet cultural i religiòs, amb mites, costums i curiositats.

Una de les principals inquietuds és que si es dóna a conèixer, podria arribar a passar d'un indret salvatge i ocult en un destí masificat, però no sembla ser un problema per ells: saben de sobres que els bancs i les agències de viatges ja coneixen on està el negoci. Realment estariem parlant d'un territori que d'alguna forma ja es coneix, però que saben que no es rentable, i no hi ha publicitat al respecte.